CESPIVA, la cantera de futurs pilotaris
L'assossec i la calma de la pedania; Masies de Moncada. El so, inconfusible, de la pilota colpejant el vidre de 'La Ciutat'. L'olor inherent de la baqueta, antiga però coratjosa, i el goig d'uns joves que, inesgotables i brillants com una espurna, espenten de 'bot i braç' la pilota, amb la mà protegida d'esparadrap i algun naip de baralla incompleta, oblidada en un calaix de casa. Deixebles d'Ismael Vidal, 'Fageca', segueixen sense laments les seues ordres d'entrenament. La pilota s'aprèn al carrer, i el CESPIVA és carrer.
La pilota és l'esport valencià de soca-rel que forma part de la identidad i simbologia del poble valencià i que ha sigut declarat Bé d'Interés Cultural, compta amb una llarga història i un ric component emocional; les figures i els amants de la pilota valenciana s'oposen a què aquesta caiga dins d'una letargia propiciada per la pèrdua d'afició de joves amb desinterés. Conjugar la professionalització i la pilota valenciana no ha sigut una tasca senzilla per als pilotaris de renom, tenint en compte que és una pràctica esportiva nascuda i jugada al carrer.
Malgrat tot, els darrers anys s'ha incrementat el nombre de jugadors amateur gràcies a la creació d'escoles de pilota als pobles i a la proposta estandarditzadora que ofereix el CESPIVA. L'any 2011, s'aprovà el Plan Director i nasqué a Moncada un projecte que ha pres forma de centre de tecnificació i especialització de la pilota valenciana, amb l'objectiu de que fóra "la universitat de la pilota i el pas previ al món professional".
Tot i guanyar el Circuit Bancaixa, i ser finalista de la Copa Diputació l'any 2014, Ismael Vidal, més conegut com 'Fageca', va haver-se d'apartar de la Pilota per sofrir una lesió de llarga duració. Això no obstant, conjuga la seua lenta recuperació amb la preparació física dels alumnes del centre. S'encarrega de coordinar i distribuir les partides als distints trinquets de la Comunitat i d'adaptar els entrenaments a les exigències físiques de les cites més importants.
Formar part del CESPIVA no és, sinó, altra part del procés de professionalització. Es cel·lebren unes jornades de portes obertes a les quals acudixen diversos tècnics federats, retirats com a jugadors, o encara en actiu, i valoren la tècnica i qualitat dels jugadors aficionats que han presentat la sol·licitut per formar part del centre d'alt rendiment. Però, no sols interessa la virtut esportiva de l'alumne. "Els que més puntuació treuen i millor expedient acadèmic tenen, són preseleccionats" comenta Fageca.
El CESPIVA és el cap de l'iceberg del món de la promoció. Ismael assegura que els jugadors ja ixen formats cap al món professional. Malgrat tot, el veritable bot qualitatiu arriba només per a uns quants. És el cas de Marc Gimeno, Francés, un escaleter amb qualitats, o Josep "Conillet", punter de 19 anys, alumnes formats al CESPIVA que han debutat ja en la Lliga Professional de pilotaris. En aquestos casos, quan l'alumne adquirix un alt nivell de rendiment, el conviden a "abandonar el centre" i fer un pas al davant perquè "se'ls queda menut el món juvenil".
El món de la formació s'ha professionalitzat i el CESPIVA és el pur reflex d'aquest fet. Malgrat tot, aquesta via d'estandardització també té els seus detractors; aquells qui defenen que sortien més estreles de la pilota a força de jugar als carrers i trinquets i destacar essent amateur, de forma espontània. Recentment, un grup de pilotaris professionals, entre ells Imsael Vidal, Genovés II, Waldo o Puchol II, destacaren en unes jornades divulgatives a Vinalesa, la importància de modernitzar la pilota, fer-la “més científica” i portar a terme un seguiment i una preparació física.
Precisament, la preparació física és el pilar fonamental del Centre d´Especialització. Joves des dels 15 als 22 anys segueixen protocols d´entrenament que ja tenen assumides com a rutines innates de l´esport. El factor pressió es respira a “La Ciutat”, però, Ismael assegura que quan accepten formar part de l´alumnat, “saben que tenen unes obligacions a complir”, en cas contrari, poden ser expulsats del centre. La rutina dels futurs professionals no només viu lligada a La Ciutat, sinó també als hàbits de la llar. Fageca dissenya entrenaments individualitzats adaptats a l´enclau on resideix cada jugador (poble d´interior amb muntanya, platja o zona urbana).
“Treballem dinàmiques de grup perquè hi haja bon ambient i companyonia, però, a l´hora del joc, si no hi hagués rivalitat, seria un mal símptoma” assegura Ismael. El factor pressió també conviu a les entranyes del joves que, s´exerciten cada dia junts i també, son contrincants al terreny de joc. Fageca recorda l´esperit insaciable del seu amic i company Álvaro Navarro: “Era el número u fa fins fa dos anys, i no es conformava. Sempre volia mes i això, és el que marca a un jugador d´elit. La rivalitat és necessària”.
Però, no sols és Ismael Vidal qui proporciona aprenentatge. El guanyador del Circuit Bancaixa 2014 i finalista de l´Individual d´Escala i Corda i Copa Diputació (2014) assegura que “com a professional” aprèn dels alumnes com si fos un més i rep un feedback quan observa els moviments dels joves aprenents d´escala i corda al colpejar la pilota. “Sense el centre, em faltaria alguna cosa” afirma Ismael, convençut del seu missatge.
La difusió de la pilota s´ha vist, als últims temps, minvada per l’absència d´un mitja de comunicació que vertebrava aquest esport (RTVV) i com a conseqüència, la desaparició progressiva d´inversors publicitaris que finançaven el seu desenvolupament. En aquest sentit, la promoció de la pilota s´ha hagut d´incrementar a les aules de les escoles educatives, i no només als centres de tecnificació esportiva. Des de l´any 2005, es troba en funcionament el projecte “Pilota a l´Escola”, un programa que té la finalitat d´introduir l´esport autòcton als Centres Educatius de la Comunitat Valenciana. La Federació de Pilota Valenciana té la missió de coordinar les activitats i donar suport a l´esport com a eina educativa.
Malgrat tot l'esforç dipositat i després de viure una època daurada, la pilota travessa una forta crisi. Aquesta realitat es reflexa en la pèrdua de reconeixement social i mediàtic del mateix pilotari professional. "Els contractes són baixos,les propines quasi inexistents i els professionals s'hem d'emprar en altres treballs per poder tindre un sou digne". La situació perjudica de forma directa en els joves que "volen ser el que veuen i en aquest cas, no troben "referents a seguir" dins de la pilota, és a dir, cap pilotari professional de les noves generacions subsisteix amb el sou d'esportista d'elit.
Com a conseqüència, hi ha una pèrdua evident d'alumnes que decidisquen prendre's amb serietat la pilota valenciana com a professió. "El problema és que com que no hi han mitjans de comunicació, la gent no s'entera de què passa dins d'un trinquet" explica Ismael, "la nota positiva i l'esperança d'aquest crítica moment de la pilota, és el món aficionat i els joves que volen seguir competint i divertint-se amb aquest esport, a pesar de tot".
Tal volta hem de remuntar-nos a l'època d'Ulisses quan va trobar a la princesa Naussica jugant a pilota, per saber quan els pobladors van sentir per primera volta parlar d'aquest esport. L'aficionat genuïnament valencià espera que no només forme part de la memòria col·lectiva d'un poble i trobés en les noves generacions de pilotaris la llarga vida que, a base de 'bots' i 'bacs' s'ha llaurat. Va de bo, cavallers.
